Juan Ramón Jiménez va néixer a Moguer (Huelva), en 1981. Després de realitzar estudis en el Puerto de Santa María (Cádiz) i en Sevilla, es trasllada a Madrid, on posteriorment s’instal·la a la Residencia de Estudiantes, mantenint contactes amb els components de la Institución Libre de Enseñanza. La seva poesia s’inicia amb el modernisme, sent influït pel simbolisme francès (Paul Verlaine, Arthur Rimbaud) fins a orientar la seva poètica personal. En 1913, a Madrid, coneix a la catalana Zenòbia Camprubí Aymar, amb la qual contreu matrimoni a Nova York, en 1916. Després de la seva marxa d’Espanya, en 1936 i a causa de la Guerra Civil, comença així un llarg exili que el portarà per diversos països (Puerto Rico, Cuba, Estats Units) fins a instal·lar-se, definitivament, a Puerto Rico. El 25 d’octubre de 1956 li comuniquen la concessió del Premi Nobel de Literatura i, tres dies després, mor Zenòbia; ell només la sobreviu 19 mesos més. Les seves restes, al costat dels de la seva dona, són traslladades a Moguer.