Descripción
Sota un títol tan encertat i evocador com Nadal amunt, Nadal avall…, Maica Duaigües ens convida a un viatge a través dels seus poemes i de les seves vivències, amb un sentiment dominant associat al desig de pau i a un humanisme cristià.
M’agafo ben fort
al fil de la fe
que em ve dels ancestres
Però que, a més, incorpora l’anhel de lucidesa i de veritat, la memòria dels dies.
Porta’m, arbre d’argent,
vers la meva infantesa!
El dolor per les pèrdues, les guerres i les injustícies i el consol que ens duu Nadal.
Oh!, data de l’any, magnànima,
que em desfàs el glaç de l’ànima!
I ja des del principi ens colpeix quan escriu:
Que es pot ser ben feliç
si acceptem la incertesa
del viure
i la joia del moment més trist
que s’amaga en el cor
d’una llàgrima.
Valoraciones
No hay valoraciones aún.